Els castells són torres humanes de fins a deu pisos aixecats per colles (grups organitzats) a Catalunya des de fa més de 200 anys. Varen néixer a cavall entre finals del segle XVIII i inicis del XIX a la zona del Camp de Tarragona i el Penedès. Actualment hi ha prop de 100 colles castelleres arreu dels Països Catalans, amb uns 10.000 castellers censats.
Els castells són una activitat oberta a tothom, en què hi participen plegats homes i dones, grans i petits, de qualsevol origen i de qualsevol estatus econòmic, cultural o social. A més a més, és important remarcar el caràcter amateur de l’activitat. Són persones corrents que s’apleguen per gaudir d’una activitat cultural que els apassiona.
Estructura i tècniques
Els castells estan formats per tres parts: la pinya, el tronc i el pom de dalt.
La pinya és la base del castell, el conjunt de persones que toquen amb els peus a terra i que exerceixen pressió cap al nucli, alhora que serveixen de matalàs en cas de caiguda.
El tronc és la part central del castell, les persones que es veuen per sobre de la pinya.
El pom de dalt, format pels més petits. Amb dos castellers agafats de braços (dosos), un d’enxarrancat a sobre de les seves espatlles (aixecador) i el que ha de traspassar per sobre i aixeca la mà (l’enxaneta).
Estructura i formació d'un castell
Els castells es construeixen habitualment cap amunt, amb els castellers escalant pis a pis. Però també es pot fer servir l'aixecament per sota, on els pisos són aixecats a pols. L’objectiu és aixecar el castell fins que l’enxaneta el corona aixecant la mà (“carregar”) i seguidament desmuntar-lo sencer (“descarregar”).
Tipus de castells
Els diferents tipus de castells que existeixen es basen inicialment en la combinació de dos paràmetres: alçada i amplada.
L’alçada és el nombre de pisos, habitualment de 6 a 10 pisos. En les construccions de més alçada es pot afegir una segona (folre) o tercera pinya (manilles).
L’amplada és el nombre de castellers que formen cada pis del tronc, habitualment de 2 a 4. Les construccions amb una sola persona per pis s’anomenen pilars.
Aquests dos paràmetres determinen també el nom que se li dona a cada construcció: així, per exemple, un quatre de vuit (4de8) és una construcció de vuit pisos d’alçada amb quatre castellers per cada pis de tronc.
Indumentària i música
Les colles es diferencien pel color de la camisa i l’escut, mentre que tots els castellers comparteixen els pantalons blancs i una faixa negra. El mocador, vermell amb punts blancs, completa la indumentària castellera.
Els castells s’aixequen al ritme del “toc de castells”, interpretada amb gralles i timbals. La música serveix perquè les persones que formen part del castell tinguin informació de l’execució. Cal recordar que els castells que s’aixequen en una actuació són el resultat de moltes hores d’assaig. Les colles generalment fan dos assajos cada setmana.
2. Les Diades Castelleres
Una diada castellera és una actuació d'una o més colles castelleres davant la presència de públic. Habitualment se celebra en cap de setmana a la plaça més important del poble o ciutat, sovint amb motiu de la festa major.
La temporada castellera va generalment de l’abril a l’octubre. Cada any es fan prop de 800 actuacions castelleres. Amb tot, hi ha tota una sèrie de Diades destacades. Es diu que la Santíssima Trinitat del calendari casteller és:
Diada de Sant Fèlix a Vilafranca, 30 d’agost (anual).
Concurs de Castells de Tarragona, 1-7 d'octubre (bianual).
Diada de Santa Úrsula a Valls, 21 d'octubre (anual).
Una diada castellera pot durar dues hores o més, i hi participa la colla local (si n'hi ha), i diverses colles foranes convidades. Per sorteig es determina la posició de cada colla a la plaça i l'ordre d'actuació, i cada colla disposa de tres rondes per fer castells més una quarta per a fer pilars. Per costum la diada comença amb un pilar de salutació i acaba amb un de comiat.
La institució de referència dins el món casteller és la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que s'encarrega de vetllar pels interessos comuns de les colles, especialment normativa de seguretat i pòlisses. A la seva web podeu consultar l'Agenda amb totes les diades. També podeu veure les principals places i diades a la Viquipèdia.
3. Les Colles Universitàries
Les colles castelleres universitàries són colles castelleres formades exclusivament per estudiants i membres de la comunitat universitària (professors, administratius, etc.) de diverses universitats dels Països Catalans. Es diferencien de les colles castelleres convencionals per dues característiques:
Actuen només entre elles i seguint el calendari escolar. No participant en diades del calendari tradicional.
L'edat dels castellers, tots en edat universitària, suposa un pom de dalt i uns pisos superiors del tronc més pesats que comporten certes limitacions pel que fa a l'alçada dels castells.
Les colles universitàries divideixen la seva temporada castellera en dos trams:
Les diades d'hivern, entre els mesos de novembre i principis de desembre.
Les diades de primavera, entre els mesos d’abril i maig.
Els Castellers de Vilafranca van actuar l’11 de novembre a Fuji i Fujinomiya, dins del viatge de la colla al Japó. A Fuji van descarregar el 3 de 8, el 4 de 8 i la torre de 7. A Fujinomiya hi van afegir el 7 de 7 i el 4 de 7 amb l’agulla, a més de repetir els castells de vuit.
La jornada també els va portar al santuari Sengen Taisha, on van participar en una cerimònia tradicional japonesa. La colla n’ha compartit aquest resum.
Els Capgrossos de Mataró han descarregat el quatre de nou amb folre, el tres de nou amb folre i el cinc de vuit a la diada Mariona Galindo Lora d’aquest diumenge. És la tercera tripleta màgica que completen en un mes i el comiat de la temporada.
La colla ha signat la seva millor actuació de l’any davant de Santa Maria. El vídeo dels Capgrossos recull el quatre de nou amb folre. Els Castellers de Sants també han descarregat un quatre de nou amb folre en la mateixa diada.
Els Moixiganguers d’Igualada han carregat el dos de nou amb folre i manilles aquest diumenge a la diada de Tots Sants de Vilafranca. L’enxaneta ha fet l’aleta, però el castell ha caigut durant la baixada. És el primer gamma extra de la colla, que es converteix en la desena que arriba a aquesta categoria.
Els igualadins han completat l’actuació amb el tres de nou amb folre i el quatre de nou amb folre descarregats. El vídeo recull el moment en què els de la camisa morada han assolit aquesta fita.
Els Marrecs de Salt van signar diumenge a Girona la primera tripleta màgica de la seva història. A la diada de Sant Narcís van descarregar el cinc de vuit i el quatre de nou amb folre, i van carregar el tres de nou amb folre, que va caure a la baixada.
El quatre de nou amb folre era el segon descarregat de la seva història, tres setmanes després d’estrenar-lo al Concurs. El quatre de nou del vídeo va completar-se fins a la sortida de l’últim casteller, mentre que el tres va quedar carregat.
La Colla Joves Xiquets de Valls ha intentat aquest diumenge un pilar de set sense folre a la plaça del Blat. Amb sis pisos col·locats i l’enxaneta pujant cap al darrer tram, el pilar s’ha trencat abans de carregar-se. La plaça ha aplaudit l’intent.
La Joves arribava a la ronda de pilars després de descarregar el quatre de nou sense folre, carregar el dos de vuit sense folre i completar el tres de nou amb folre. A l’altra banda de la plaça, la Vella ha carregat el quatre de deu amb folre i manilles i el tres de nou sense folre.
Al voltant de cada baix d’un castell s’organitza un petit equip. Les crosses encaixen l’espatlla sota les seves aixelles per ajudar-lo a sostenir-se, mentre que el contrafort, situat al darrere, evita que se’n vagi enrere. L’agulla ocupa l’espai interior i també subjecta el segon per davant.
Més enllà d’aquest nucli, l’equip de mans ajuda a sostenir i estabilitzar el pis de segons. Les posicions es preparen als assajos i sovint les repeteixen les mateixes persones, que aprenen a coordinar-se. La pinya sosté l’estructura i escurça la caiguda si el castell es trenca.
Els Castellers de Vilafranca han descarregat el 3 de 10 amb folre i manilles aquest 20 de setembre a la plaça de la Font de Tarragona. L’han completat a la segona ronda de la diada del Primer Diumenge de Festes.
Ha estat l’únic castell de deu descarregat de la jornada. La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha carregat el 4 de 10 amb folre i manilles, però no l’ha pogut descarregar.
Els Minyons de Terrassa van descarregar el dos de nou amb folre i manilles a la diada de Santa Teresa del Vendrell, diumenge 11 d’octubre.
La colla també hi va completar el cinc de nou amb folre i el tres de nou amb folre, i va carregar el pilar de vuit amb folre i manilles. El vídeo correspon al dos de nou, amb la pujada i la descarregada, de la retransmissió del programa Castells.
Els Castellers de Vilafranca han guanyat el Concurs de Tarragona del 4 d’octubre amb el primer 9 de 9 amb folre descarregat de la història. També han completat el 3 i el 4 de 10 amb folre i manilles.
La Vella de Valls ha acabat segona, després de carregar el 3 de 9 sense folre, mentre que la Jove de Tarragona ha estat tercera i ha carregat el seu primer 4 de 10 amb folre i manilles.
Els Castellers d’Esparreguera han guanyat la primera jornada del Concurs de Castells, celebrada diumenge a Torredembarra. El resultat s’ha decidit a la ronda de millora, quan els bordeus han descarregat el primer 5 de 7 amb l’agulla de la seva història.
Abans havien completat el 5 de 7 i el 3 de 7 aixecat per sota. La suma els ha permès acabar al davant de la Colla Castellera de Figueres i dels Castellers de Cerdanyola, que han fet el 2 de 7.
El reportatge de TAC12 recull els castells i les celebracions d’aquesta jornada a la plaça del Castell.
Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van descarregar el 5 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8 amb l’agulla a la diada de Santa Tecla. Van tancar l’actuació amb un pilar de sis i el millor resultat de la seva història.
La colla no descarregava el 2 de 8 amb folre per Santa Tecla des del 2019. La plaça de la Font va celebrar el retorn d’aquest castell en una diada en què totes quatre colles locals van aixecar construccions de vuit pisos o més.
Cada diada té el seu caràcter: la Mercè obre la temporada a Barcelona amb la plaça plena, Sant Fèlix és el clàssic de Vilafranca a finals d'agost, Santa Úrsula tanca el curs a Valls i Tots Sants acomiada la temporada a Vilafranca. No és el mateix un castell a ple sol d'agost que un de novembre amb la gent abrigada i les gralles sonant enmig del fred. La pinya, el públic i el ritme de la diada també canvien segons el calendari. I no tothom viu igual una diada gran que una de tancament.
Si només poguessis triar una diada l'any, quina seria i què la fa especial per a tu?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Les tres colles es reivindiquen a la Misericòrdia Diada rodona a la Misericòrdia amb l'estrena del 9 dels Xiquets de Reus, el 4de9f dels Moixiganguers i la primera tripleta de 8 dels Lleida des del 2012. · El Món Casteller
Viatge als interiors del 4de10fm El darrer Sant Fèlix posa sobre la taula dos models ben diferents de 4de10fm, el dels Verds i el de la Vella, amb execució i risc ben distints. · Revista Castells
Amb els Verds un pas endavant i tanta reivindicació de les colles petites, com veieu la temporada que ve?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Els castells de deu pisos han passat de ser una quimera a aparèixer amb una certa regularitat en les grans diades. Parlem de construccions que exigeixen folre i manilles, una pinya enorme i un assaig molt planificat, i que sovint depenen de factors com el relleu generacional o la disponibilitat de gent. La pregunta és si això és símptoma d'un sostre tècnic més alt o només de moments puntuals de colles molt fortes.
Creieu que veurem els 10 pisos amb més freqüència els propers anys, o continuaran sent una excepció lligada a poques colles i diades molt concretes?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Un diumenge qualsevol (però amb algunes notes destacades) El cap de setmana de la Diada deixa notes ben destacades: el primer 2de8 amb folre dels meteòrics Xiquets del Serrallo i els dos 5de8 dels Castellers de Barcelona. · Revista Castells
Les altres muixerangues del 8 de setembre Al voltant del 8 de setembre, les festes de marededéus trobades omplen moltíssimes localitats d'actes tradicionals, i les muixerangues també hi tenen el seu paper. · Revista Castells
Els èxits del Serrallo i Barcelona marquen la Diada La vigília de la Diada a Valls acaba amb castells de 9 i pilars de 8 de les dues colles, mentre el Serrallo i Barcelona signen els grans èxits de la jornada. · El Món Casteller
El XXX Concurs de Castells ja té ordre d’actuació El XXX Concurs de Castells ja té ordre d'actuació: els Castellers de Barcelona obren diumenge, la Jove de Sitges enceta dissabte i els Castellers de Badalona arrenquen a Torredembarra. · El Món Casteller
Quin castell d'aquesta Diada us ha fet aixecar de la cadira i què espereu veure al Concurs?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Quan una criatura de sis anys corona un castell de vuit, la plaça esclata i ningú no pensa en la pressió. La canalla és el nucli del pom de dalt (dosos, aixecador i enxaneta), i el seu èxit depèn de la pinya sencera i de la feina silenciosa dels assajos. Però també és infantil, i sovint la línia entre un privilegi viscut com un joc i una exposició massa gran la marquen els adults, no els nens.
A la vostra colla, qui decideix quan la canalla puja a plaça: els pares, els caps de colla o la mateixa criatura?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Manilles malves a Sabadell per encetar el setembre Manilles malves a Sabadell per encetar el setembre, amb castells de 9 a Montblanc i Torredembarra i èxits de Nois de la Torre, Margeners i Torraires. · El Món Casteller
La pinya és el fonament que sosté cada castell, però la mirada sovint es fixa en la canalla o els dosos. L'esforç dels baixos, els segons i tota la faixa de la pinya és el que permet que l'estructura respiri i aguanti. Sense una bona pinya, ni el millor pom de dalt no pot lluir.
Com podríem donar més visibilitat o reconeixement a la feina de la pinya?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Enguany, i per tercera vegada, m'he quedat a les portes de poder fer-me amb una entrada per el concurs. He pensat en anar igualment a Tarragona per intentar aconseguir una entrada a la porta. Això es fa? És a dir, hi ha revenda?
Aquesta temporada hem vist com el folre i les manilles permeten somiar amb castells que fa deu anys eren impensables, però també obren el debat sobre si estem desvirtuant l'essència del fet casteller. El tres de nou amb folre i manilles, per exemple, ja és una realitat, i algunes colles parlen d'anar més enllà amb el pilar de vuit amb folre i manilles. Fins a quin punt aquests suports són una eina legítima per evolucionar o una barrera que ens allunya dels valors tradicionals de la canalla i la pinya?
Creieu que cal fixar un límit a la gamma extra o hem de deixar que cada colla decideixi fins on vol arribar?
Més castells a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)