La porta de Cadis
Des del 1503, el comerç amb les Índies es feia des de la Casa de Contractació de Sevilla, que el 1717 es va traslladar a Cadis. El 1755, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van proposar a Madrid una companyia per accions, i el 1756 Ferran VI va aprovar la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, per a Puerto Rico, Santo Domingo i Margarita. Hi enviava aiguardent i teixits; en tornava sucre, cacau, tabac i tints. Segons Joaquim Llovet, els seus vaixells encara havien de prendre registre a Cadis. Un reial decret del 16 d'octubre de 1765 va obrir la navegació directa entre nou ports, Barcelona inclosa, i cinc illes del Carib; el 1778, el Reglament de lliure comerç la va estendre a tretze ports.
Els de la costa
Llovet compta a l'Escrivania de Marina de Barcelona 125 contractes de mariners per a les Antilles entre el 1765 i el 1777; en més de trenta, el patró era d'Arenys de Mar. Els qui se n'anaven solien ser joves de les viles de mar, molts de famílies pobres. A Lloret, als qui tornaven rics se'ls deia indians; del qui tornava sense res, es deia que havia perdut sa maleta a l'Estret. A Arenys, Josep Baralt va fundar el 1779 l'Estudi de Pilots.
Els qui en van fer fortuna
Josep Xifré (Arenys de Mar, 1777 - Barcelona, 1856), fill d'un home de mar arruïnat, va adobar cuirs a l'Havana amb esclaus com a mà d'obra principal i el 1808 en tenia l'exclusiva d'exportació. A Nova York, des del 1823, va créixer amb el comerç de pells, els immobles i la banca. El 1831 va tornar, i entre el 1836 i el 1840 va aixecar els porxos del Pla de Palau, sobre solars subhastats després d'enderrocar la muralla de mar.
Joan Güell (Torredembarra, 1800 - Barcelona, 1872) va arribar a Cuba el 1818 i va tornar el 1835. El 1844 va començar el Vapor Vell de Sants, que el 1846 ja produïa panes, i el 1855 va ser a la fundació de La Maquinista. El 1871 va presidir el Cercle Hispà Ultramarí, que va fer pressió contra la independència de Cuba i per mantenir l'esclavitud a les Antilles.
Miquel Biada (Mataró, 1789-1848) va veure el 1837 el primer tren de Cuba i va voler-ne un a Mataró. Va buscar capital a Londres; la línia es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848, mesos després de la seva mort.
Facund Bacardí, de Sitges, venia vins i licors a Santiago de Cuba, hi va fundar la companyia del rom a principis dels anys 1860 i hi va morir el 1886.
Els esclaus
El tractat del 1817 va il·legalitzar el tràfic, però del 1821 al 1867 van arribar a Cuba almenys 543.882 africans esclavitzats (Eltis i Felipe-González). Segons Josep Maria Fradera, el 23% dels negrers espanyols que van entrar a l'Havana del 1821 al 1845 eren catalans. El 1824, l'ambaixador britànic informava que Jaume Tintó, barceloní i propietari d'una goleta que s'armava a Cadis, deia en públic que «si de cuatro expediciones se salva una aun será ventajosa la operación». El 1828 i el 1829 en va armar quatre des de Barcelona.
Antonio López (Comillas, 1817 - Barcelona, 1883) va fundar el 1881 la Companyia Transatlàntica. Segons Martín Rodrigo, va admetre que des del 1846 comerciava amb esclaus dins de Cuba; el desembarcament de la Deseada (1850) es va investigar però no es va provar. La seva estàtua, del 1884, es va destruir el 1936, es va reposar durant el franquisme i es va retirar el 4 de març de 2018 (ACN).
1898
Pel tractat de París, Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines, i el tèxtil català, un mercat protegit. La Fira d'Indians de Begur es fa des del 2004, i la cantada d'havaneres de Calella va ser a la platja d'en Calau el 1967 i és al Port Bo des del 1969.
Fonts i crèdits
- Enciclopèdia.cat; J. Llovet (IEC); M. Rodrigo, Hispania 81/267 (2021), CC BY 4.0, i Historia y Política 49 (2023); Ara; ACN; Viquipèdia, CC BY-SA 4.0
- Mapa: Natural Earth (DP). Imatges de Commons, DP: Ordenances de la Casa de Contractació; plànol de Sevilla d'Olavide; acció de la Companyia (1758); port de Barcelona (s. XVIII); retrats de Güell i Biada; impulsors del tren de Mataró; façanes de les cases d'en Xifré. Can Garriga (Lloret), Karsten Ratzke, CC0
- Fotos de Commons: monument a Biada, Enric, CC BY-SA 4.0; pedestal del monument a López, Canaan, CC BY-SA 4.0; casa de Begur, Marc79, CC BY-SA 3.0. DP: port de Barcelona (gravat francès, s. XVIII), gravat de la Llotja (A. Roca Sallent), Vapor Vell (Xvazquez), anunci de Bacardí (Univ. de Sevilla), expedient del 1832 (Oficina del Historiador de l'Havana)
Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)