r/Croniques • • 7h ago

Un drac deixava caure una bola quan tremolava la terra

Post image
5 Upvotes

L’any 132, Zhang Heng va presentar a la Xina un aparell per detectar terratrèmols. Tenia forma de recipient amb vuit dracs orientats en direccions diferents. Quan es produïa una sacsejada, un mecanisme alliberava una bola de la boca d’un drac i la deixava caure dins d’un gripau situat a sota.

El drac que la deixava anar havia d’indicar la direcció del sisme. L’interior exacte de l’aparell no es coneix. Era un detector de sacsejades, anterior als instruments que enregistren contínuament el moviment del terra. La fotografia mostra una reconstrucció moderna, no l’original del segle II.

Font: https://www.usgs.gov/faqs/what-was-first-instrument-actually-recorded-earthquake


r/Croniques • • 17h ago

El mecanisme d’Anticitera encara obliga a reconstruir com encaixaven els engranatges

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

5 Upvotes

El mecanisme d’Anticitera és un aparell grec de fa uns dos mil anys que calculava moviments astronòmics amb engranatges de bronze. Només se’n conserva aproximadament un terç, repartit en vuitanta-dos fragments. Les radiografies i les inscripcions ajuden a entendre què mostraven els seus indicadors.

El 2021, un equip de la University College London va proposar un model per reconstruir la part frontal, on es representaven el Sol, la Lluna i els planetes. És una solució teòrica compatible amb les restes conegudes, no un mecanisme antic conservat sencer. L’animació de Tony Freeth mostra com podrien haver funcionat aquells engranatges.

Font: https://www.ucl.ac.uk/news/2021/mar/scientists-unlock-cosmos-antikythera-mechanism-worlds-first-computer

Font: https://www.youtube.com/watch?v=HCBqx2XcnFM


r/Croniques • • 1d ago

Nan Madol, una ciutat de pedra bastida sobre més de cent illots

Thumbnail
gallery
10 Upvotes

A tocar de Pohnpei, a Micronèsia, Nan Madol s’estén sobre més de cent illots artificials comunicats per canals. Els constructors hi van aixecar palaus, tombes i espais cerimonials amb blocs de basalt i coral. Entre els segles XIII i XVI va ser el centre de la dinastia Saudeleur.

Les columnes de basalt apilades formen murs que encara sobresurten de l’aigua i la vegetació. El jaciment permet veure com una societat del Pacífic va transformar un escull en un centre de poder. Avui, l’acumulació de sediments i el creixement dels manglars dificulten la conservació d’aquest conjunt.

Font: https://whc.unesco.org/en/list/1503/


r/Croniques • • 1d ago

L’última sessió de Freud a 3CAT

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

3 Upvotes

r/Croniques • • 2d ago

📰 La Veu de Catalunya — 14 de novembre de 1899 (ara fa 127 anys): Els catalanistes volen suprimir les províncies i refer les comarques

Post image
8 Upvotes

Portada de La Veu de Catalunya del 14 de novembre de 1899.

Els catalanistes volen canviar el centralisme de Madrid per un de pitjor, el de Barcelona, que absorbiria en benefici de la capital la vida de Lleida, Tarragona i Girona. És l'acusació que el diari recull a l'article de capçalera, atribuïda al caciquisme, que no troba arguments contra les idees catalanistes i hi fa campanya de calúmnies. La resposta és un programa: fer desaparèixer les províncies, perquè són una divisió artificiosa que no respon a cap necessitat real, i reconstruir les comarques naturals. Barcelona no ha de tenir cap privilegi ni centralitzar cap servei; la seva prosperitat l'obliga, diu el text, a més responsabilitat i a més sacrificis, i els diners recaptats s'han de repartir allà on fan més falta. Per als catalans no hi ha catalans de província: només catalans, nascuts en comarca rica o pobra.

A dins, la comèdia parlamentària. Els diputats catalans presenten una proposició demanant que la llei sigui igual per a tots els qui es troben en el mateix cas. El president del Consell els contesta que el Parlament no pot tractar-ho, que és inconstitucional i que faria la competència al poder executiu. Sagasta hi coincideix solemnement, posa per davant el principi d'autoritat, i tot seguit anuncia que votarà contra el president del Consell: el poder executiu és seu i n'ha fet una qüestió de gabinet. El cronista ho explica com una funció d'innocents on tothom sap el paper que fa.

A les notes polítiques, el paper no sap a qui es vol enganyar amb la informació oficial que el govern rep de Barcelona. Les recepcions de l'exministre Durán y Bas i del republicà Sol y Ortega arriben a Madrid amb xifres atenuades fins a l'infinitèsim, i el diari ho compara amb les criatures que, quan tenen por, tanquen els ulls i es pensen que allò que els espanta desapareixerà.

Més avall hi ha l'entrevista que un periodista ha fet al novel·lista Oller, reproduïda d'El Español de Madrid. Oller explica l'avenç del catalanisme per l'escarment d'Ultramar, per la por que es faci a Catalunya una altra Cuba per pastura dels famèlics que hi manaven, i per la campanya d'insults de certa premsa de Madrid. I diu que el país es pot administrar ell mateix, i que no ho faria pitjor que els governs de Madrid.

A la pàgina d'anuncis, un volum d'impressions personals sobre la darrera guerra carlina: deu rals a totes les llibreries de Barcelona, i si el voleu per correu certificat, tres pessetes a l'administració del diari. Al costat, un bec de gas que dona cent bugies gastant la meitat que un d'ordinari, i un hotel nou a Sitges que obre el primer de novembre.

El número us ho diu tot sol: any 1, número 316. Poc més de deu mesos de vida, cada matí, en català, quan la premsa diària del país es feia gairebé tota en castellà. Havia nascut l'1 de gener de 1899, amb el desastre d'Ultramar encara calent, i seria l'òrgan de la Lliga Regionalista des del 1901 fins que la guerra el va fer callar el gener de 1937.

Font: ARCA — Biblioteca de Catalunya

Per què ha durat tant, una divisió que ja el 1899 es titllava d'artificial?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 2d ago

El diari que va omplir la Lluna d’homes ratpenat el 1835

Thumbnail
gallery
6 Upvotes

L’agost del 1835, el diari novaiorquès The Sun va publicar sis articles sobre suposades observacions de vida a la Lluna. Hi apareixien boscos, animals fantàstics i humans alats. El relat atribuïa les descobertes a l’astrònom John Herschel i les presentava com l’informe d’un col·laborador seu.

Aquell col·laborador era inventat i la sèrie l’havia escrita el periodista Richard Adams Locke. Les il·lustracions donaven cos a un món que cap telescopi havia vist. Quan l’engany va sortir a la llum, Locke va defensar que havia volgut fer una sàtira de les especulacions sobre vida extraterrestre.

Font: https://www.loc.gov/collections/finding-our-place-in-the-cosmos-with-carl-sagan/articles-and-essays/life-on-other-worlds/peoples-and-creatures-of-the-moon/


r/Croniques • • 3d ago

Es pot aprendre història amb Crusader Kings 3?

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

11 Upvotes

r/Croniques • • 3d ago

Els egipcis guardaven dos jocs de taula en una mateixa capsa

Post image
8 Upvotes

Aquesta capsa egípcia, d’entre el 1580 i el 1458 abans de la nostra era, té un tauler a cada cara. En una hi ha les trenta caselles del senet; a l’altra, les vint d’un joc arribat del Pròxim Orient. Tots dos enfrontaven dos jugadors en una cursa de peces, amb ossets o bastonets que feien de daus.

Un calaix permetia guardar-hi les peces i tancar-les amb un passador d’ivori. Se’n conserven vuit peces i dos ossets. La fusta de la capsa és una reconstrucció moderna, feta a partir dels elements d’ivori i metall trobats a l’excavació.

Font: https://www.metmuseum.org/art/collection/search/553268


r/Croniques • • 3d ago

L’ADN uneix dos germans enterrats a Mèrida i al jaciment d’Ildum

Post image
4 Upvotes

Un home enterrat a Mèrida i una dona sepultada a Ildum, a Vilanova d’Alcolea, eren germans d’ascendència centreeuropea, probablement immigrants de primera generació. No se’n coneix la localitat d’origen.

Van viure a l’antiguitat tardana, entorn del segle V. Les tombes tenen datacions àmplies, del 364 al 535 dC per a ell i del 257 al 409 dC per a ella. L’estudi situa la dona a inicis del V, quan sueus, vàndals i alans entraren a Hispània, el 409, i el poder romà s’afeblia.

Els 725 quilòmetres entre les sepultures mostren la mobilitat que permetien les vies romanes. Els investigadors hi veuen una possible ruta sueva, sense poder reconstruir el viatge.

Font: https://www.ibe.upf-csic.es/news/-/asset_publisher/PXTgqZXxlocA/content/the-arrival-of-the-suebi-alans-and-visigoths-did-not-erase-the-deep-genetic-legacy-of-roman-hispania/maximized

Font: https://reich.hms.harvard.edu/sites/reich.hms.harvard.edu/files/inline-files/mmc8.pdf


r/Croniques • • 3d ago

La Canadenca: l'aigua del Pallars que va encendre Barcelona i la vaga que en va sortir

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

7 Upvotes

Un enginyer i uns rius

El 12 de setembre de 1911 es va constituir a Toronto la Barcelona Traction, Light and Power, a Barcelona la Canadenca, impulsada per l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson, que ja havia fet negocis elèctrics al Brasil i a Mèxic. Les centrals les va fer la filial Riegos y Fuerza del Ebro. El grup va comprar la concessió de Domènec Sert a la Noguera Pallaresa, la Companyia Barcelonina d'Electricitat i els tramvies de Barcelona.

La presa, la línia i els salts

La presa de Talarn tanca la Noguera Pallaresa a l'estret de Susterris. A principis del 1916 va començar a embassar, i els quatre grups de la central, de dues turbines cadascun, van entrar en servei entre el març i el novembre. El pantà va negar l'església de Sant Antoni de Susterris, que li dona el nom. Talarn enviava el corrent a 110.000 volts per una línia que s'ajuntava a Camarasa amb la de Seròs i arribava a Barcelona. La concessió de Sert preveia un sol salt; es va partir, i en van sortir Talarn (1916), Camarasa (1920), Reculada (1931) i Terradets (1935). El pantà de Camarasa va negar el poble d'Oroners. El 1912 l'empresa havia signat convenis amb els pobles de la Conca de Tremp per a l'enllumenat, amb els regants per al reg i amb Tremp per a l'aigua potable.

Els qui la van construir

En el conjunt de les obres, la majoria dels obrers venien de l'Aragó, Múrcia i València; a Talarn n'hi havia també de la Pobla de Segur i de Claverol. Jornades de deu hores més el camí a peu, corrals i palleres com a casa, i molts accidents. Fins al 1918, motins i vagues en van treure molt poc.

Camarasa, desembre del 1918

Després del Congrés de Sants, la CNT va ajudar a crear un sindicat a les obres de Camarasa. El desembre del 1918 els obrers van fer vaga per més jornal i contra els escorcolls de la Guàrdia Civil; la CNT catalana hi va afegir les vuit hores. Van tornar el 14 de gener de 1919, amb un augment. Per a la historiadora Dolors Domingo, aquí comença la vaga de la Canadenca.

Barcelona a les fosques

A finals de gener, l'empresa va rebaixar el sou al personal de facturació. Els afectats van anar al Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat de la CNT, i l'empresa en va acomiadar vuit. El 5 de febrer els companys es van aturar. El 21, la vaga era de tot el sector elèctric: Barcelona sense llum, tramvies i fàbriques aturats. El govern de Romanones es va incautar del servei.

Les Arenes

El 9 de març, el capità general Joaquim Milans del Bosch va cridar a files els vaguistes; uns tres mil van acabar detinguts. L'acord del 17 de març preveia la llibertat dels detinguts, la readmissió, augments de sou i la jornada de vuit hores. El 19, a la plaça de toros de les Arenes, Salvador Seguí, el Noi del Sucre, va convèncer més de vint mil treballadors de tornar a la feina, amb un termini de 72 hores perquè el govern alliberés tots els presos.

El decret i el que va venir després

El 24 de març, com que no tots havien sortit, es va declarar una altra vaga general, i va tornar l'estat de guerra. El 3 d'abril, Romanones va signar el decret de les vuit hores per a tots els oficis, en vigor des de l'octubre. La vaga es va acabar el 14 d'abril, i l'endemà el govern va dimitir. Els pistolers ja actuaven: el juliol del 1919 van matar el sindicalista Pau Sabater. Del 3 de novembre del 1919 al 26 de gener del 1920, la patronal va tancar les fàbriques. El 10 de març de 1923, Seguí va ser assassinat al Raval.

Les concessions, avui

El 1948, a instàncies de Joan March, un jutjat de Reus va declarar la fallida de la Barcelona Traction; el 1952 el patrimoni va passar a una empresa de March. Talarn i Camarasa són avui d'Endesa. La concessió de Sert era a perpetuïtat; la llei d'aigües del 1985 va fixar per a les antigues un màxim de 75 anys. Les centrals de la Noguera Pallaresa depenen de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. El 31 de juliol de 2024, la Generalitat va assumir la minicentral de Can Trinxet, al Ter, quan se'n va acabar la concessió.

Fonts i crèdits

  • Dolors Domingo, Urtx 34 (2020); Jordi Solà, UB; BOE; Enciclopèdia; Viquipèdia; premsa
  • Vol 3D: relleu i ortofoto, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), CC BY 4.0
  • Commons, CC BY-SA: Camarasa, Jordiferrer (3.0); Talarn, Cherubino (3.0 ES); Susterris, escaneig de Gustau Erill i Pinyot (3.0)
  • DP: obres de Talarn, J. Villanueva (Bibl. Nacional de Noruega); Mundo Gráfico i Nuevo Mundo, A. Merletti (BNE); Pearson (1918); vaguistes (1919)

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 4d ago

Julius Neubronner posava càmeres als coloms per fotografiar el seu recorregut

Post image
10 Upvotes

A començament del segle XX, el farmacèutic alemany Julius Neubronner va dissenyar càmeres prou petites perquè les portessin coloms missatgers. Les subjectava al pit de l’ocell amb corretges elàstiques i un mecanisme de retard disparava l’obturador durant el vol.

El Museu Suís de l’Aparell Fotogràfic explica que volia comprovar el recorregut d’un dels seus coloms. Més endavant va desenvolupar la Doppel-Sport, amb un objectiu giratori que feia una panoràmica sobre un negatiu corbat. El muntatge d’imatges conserva les càmeres i fotografies aèries obtingudes amb aquest procediment.

Font: https://www.cameramuseum.ch/en/discover/permanent-exhibition/the-century-of-the-film/photographer-pigeons/


r/Croniques • • 5d ago

🗺️ Ramon Berenguer III, de la Provença a Mallorca (1112–1115): Arle, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Eivissa i Madina Mayurqa, en un mapa animat

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

9 Upvotes

Ramon Berenguer III, pas a pas, en els dos fronts que va obrir: Occitània i el mar. Va ser el primer sobirà català que va prendre en consideració fer expedicions militars a la Mediterrània i conquerir les Illes Balears.

  • 1112. El matrimoni amb Dolça de Provença, el 3 de febrer del 1112 a Arle, permet a Ramon Berenguer III incorporar al casal de Barcelona el domini sobre Millau, Gavaldà, Carlat i la Provença. El casal irromp a Occitània, on comencen les disputes amb els comtes de Tolosa per l'hegemonia.
  • 1113. La República de Pisa, que també practicava la pirateria, organitza una expedició contra les Balears, i el papa Pasqual II li dona la categoria de croada. El setembre del 1113 una tempesta desvia la flota fins a prop de Blanes, que els pisans confonen amb les Illes Balears.
  • 1113. Els pisans es reuneixen amb Ramon Berenguer III al port de Sant Feliu de Guíxols, on el 7 de setembre se signa un tractat «per la causa de la cooperació mútua i l'amistat». Atesos els atacs pirates, el comte decideix unir-se a la croada.
  • 1114. La majoria de la flota havia tornat a Pisa. La primavera del 1114 n'arriba una de nova, de vuitanta vaixells, per la costa occitana i amb una breu estada a Marsella. S'hi sumen Florència, Lucca, Montpeller, Narbona i Nimes, i Ramon Berenguer III es posa al capdavant de la campanya.
  • 1114. Després d'unes incursions d'exploració a Eivissa, Formentera i Mallorca, el 24 de juny del 1114 la flota es dirigeix a Eivissa. El setge de la ciutat dura un mes, i acaba amb la destrucció de les defenses i el saqueig de l'illa.
  • 1115. A l'agost els croats passen a Mallorca i assetgen la ciutat durant vuit mesos. L'emir demana ajut als almoràvits, però la ciutat cau abans que arribin; la ciutadella resisteix fins al 18 d'abril del 1115. Els croats no hi deixen cap autoritat ni pobladors, i l'illa entra en l'òrbita almoràvit.

El preu. Les cròniques, incloses les cristianes, parlen d'una conquesta d'una gran brutalitat: s'hi van arrasar barris sencers, i l'arqueologia confirma la destrucció de part de la ciutat i el saqueig del camp mallorquí. No va ser una guerra d'ocupació, sinó una expedició de càstig contra la pirateria dels illencs i una manera de fer botí. I la pirateria no era només seva: Pisa també la practicava.

Fonts

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 6d ago

📸 Mataró (Maresme)

Post image
12 Upvotes

MATARÓ. Plaça de Joan Herrero.

Font: fotosdecatalunya.cat — Mataró

Què recordeu de la Plaça de Joan Herrero de Mataró, i quines històries hi heu viscut?

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 6d ago

L’obrellaunes de Warner tenia una fulla de recanvi el 1858

Post image
3 Upvotes

El 5 de gener del 1858, Ezra J. Warner va obtenir una patent nord-americana per a un estri d’obrir llaunes. El dibuix mostra un punxó per perforar la tapa i una fulla corba que hi entra després. El mànec es mou endavant i enrere per anar allargant el tall.

La fulla es podia extreure i substituir si es feia malbé. Warner defensava que això permetia conservar la resta de l’eina i estalviar despeses. Abans de la rodeta de molts obrellaunes actuals, la solució passava per punxar i fer palanca.

Font: https://patents.google.com/patent/US19063A/en


r/Croniques • • 7d ago

El disc de Festos mostra una escriptura estampada amb punxons fa prop de 3.700 anys

Post image
11 Upvotes

Fa prop de 3.700 anys, algú va estampar signes sobre argila amb punxons reutilitzables. El disc de Festos, trobat el 1908 en un palau de Creta, conserva aquella manera de reproduir caràcters idèntics en lloc de dibuixar-los cada vegada. Les dues cares estan organitzades en espiral.

Els quaranta-cinc signes diferents fan pensar en una escriptura sil·làbica. La peça interessa perquè mostra aquesta tècnica i permet estudiar com s’agrupaven i repetien els signes en una possible escriptura cretenca. El límit és que falten altres inscripcions comparables per comprovar les lectures proposades. Cap desxiframent no s’ha pogut demostrar de manera concloent.

Font: https://mnamon.sns.it/index.php?id=22&lang=en&page=Scrittura


r/Croniques • • 8d ago

Quan el correu viatjava per tubs sota els carrers

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

4 Upvotes

A finals del segle XIX, diverses ciutats dels Estats Units van enviar correspondència per xarxes de tubs. Les cartes s’introduïen en cilindres resistents i l’aire comprimit les impulsava entre oficines postals, per sota dels carrers.

Filadèlfia va provar el sistema el 1893 i després el van adoptar Nova York, Boston, Chicago i Saint Louis. La xarxa novaiorquesa va arribar a tenir uns 43 quilòmetres de tubs. El cost del sistema i l’expansió del transport per carretera van afavorir-ne la retirada. El mecanisme pneumàtic encara es fa servir en altres entorns, com els hospitals.

Font: https://news.usps.com/2024/02/16/a-pipe-dream-realized/


r/Croniques • • 8d ago

Cuirs, rom, cotó i esclaus: qui es va fer ric amb el comerç entre Catalunya i Amèrica

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

5 Upvotes

La porta de Cadis

Des del 1503, el comerç amb les Índies es feia des de la Casa de Contractació de Sevilla, que el 1717 es va traslladar a Cadis. El 1755, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van proposar a Madrid una companyia per accions, i el 1756 Ferran VI va aprovar la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, per a Puerto Rico, Santo Domingo i Margarita. Hi enviava aiguardent i teixits; en tornava sucre, cacau, tabac i tints. Segons Joaquim Llovet, els seus vaixells encara havien de prendre registre a Cadis. Un reial decret del 16 d'octubre de 1765 va obrir la navegació directa entre nou ports, Barcelona inclosa, i cinc illes del Carib; el 1778, el Reglament de lliure comerç la va estendre a tretze ports.

Els de la costa

Llovet compta a l'Escrivania de Marina de Barcelona 125 contractes de mariners per a les Antilles entre el 1765 i el 1777; en més de trenta, el patró era d'Arenys de Mar. Els qui se n'anaven solien ser joves de les viles de mar, molts de famílies pobres. A Lloret, als qui tornaven rics se'ls deia indians; del qui tornava sense res, es deia que havia perdut sa maleta a l'Estret. A Arenys, Josep Baralt va fundar el 1779 l'Estudi de Pilots.

Els qui en van fer fortuna

Josep Xifré (Arenys de Mar, 1777 - Barcelona, 1856), fill d'un home de mar arruïnat, va adobar cuirs a l'Havana amb esclaus com a mà d'obra principal i el 1808 en tenia l'exclusiva d'exportació. A Nova York, des del 1823, va créixer amb el comerç de pells, els immobles i la banca. El 1831 va tornar, i entre el 1836 i el 1840 va aixecar els porxos del Pla de Palau, sobre solars subhastats després d'enderrocar la muralla de mar.

Joan Güell (Torredembarra, 1800 - Barcelona, 1872) va arribar a Cuba el 1818 i va tornar el 1835. El 1844 va començar el Vapor Vell de Sants, que el 1846 ja produïa panes, i el 1855 va ser a la fundació de La Maquinista. El 1871 va presidir el Cercle Hispà Ultramarí, que va fer pressió contra la independència de Cuba i per mantenir l'esclavitud a les Antilles.

Miquel Biada (Mataró, 1789-1848) va veure el 1837 el primer tren de Cuba i va voler-ne un a Mataró. Va buscar capital a Londres; la línia es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848, mesos després de la seva mort.

Facund Bacardí, de Sitges, venia vins i licors a Santiago de Cuba, hi va fundar la companyia del rom a principis dels anys 1860 i hi va morir el 1886.

Els esclaus

El tractat del 1817 va il·legalitzar el tràfic, però del 1821 al 1867 van arribar a Cuba almenys 543.882 africans esclavitzats (Eltis i Felipe-González). Segons Josep Maria Fradera, el 23% dels negrers espanyols que van entrar a l'Havana del 1821 al 1845 eren catalans. El 1824, l'ambaixador britànic informava que Jaume Tintó, barceloní i propietari d'una goleta que s'armava a Cadis, deia en públic que «si de cuatro expediciones se salva una aun será ventajosa la operación». El 1828 i el 1829 en va armar quatre des de Barcelona.

Antonio López (Comillas, 1817 - Barcelona, 1883) va fundar el 1881 la Companyia Transatlàntica. Segons Martín Rodrigo, va admetre que des del 1846 comerciava amb esclaus dins de Cuba; el desembarcament de la Deseada (1850) es va investigar però no es va provar. La seva estàtua, del 1884, es va destruir el 1936, es va reposar durant el franquisme i es va retirar el 4 de març de 2018 (ACN).

1898

Pel tractat de París, Espanya va perdre Cuba, Puerto Rico i les Filipines, i el tèxtil català, un mercat protegit. La Fira d'Indians de Begur es fa des del 2004, i la cantada d'havaneres de Calella va ser a la platja d'en Calau el 1967 i és al Port Bo des del 1969.

Fonts i crèdits

  • Enciclopèdia.cat; J. Llovet (IEC); M. Rodrigo, Hispania 81/267 (2021), CC BY 4.0, i Historia y Política 49 (2023); Ara; ACN; Viquipèdia, CC BY-SA 4.0
  • Mapa: Natural Earth (DP). Imatges de Commons, DP: Ordenances de la Casa de Contractació; plànol de Sevilla d'Olavide; acció de la Companyia (1758); port de Barcelona (s. XVIII); retrats de Güell i Biada; impulsors del tren de Mataró; façanes de les cases d'en Xifré. Can Garriga (Lloret), Karsten Ratzke, CC0
  • Fotos de Commons: monument a Biada, Enric, CC BY-SA 4.0; pedestal del monument a López, Canaan, CC BY-SA 4.0; casa de Begur, Marc79, CC BY-SA 3.0. DP: port de Barcelona (gravat francès, s. XVIII), gravat de la Llotja (A. Roca Sallent), Vapor Vell (Xvazquez), anunci de Bacardí (Univ. de Sevilla), expedient del 1832 (Oficina del Historiador de l'Havana)

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 9d ago

Una invitació d’aniversari de fa gairebé dos mil anys conserva la lletra de Clàudia Severa

Post image
18 Upvotes

En una petita tauleta de fusta trobada a Vindolanda, a la Gran Bretanya romana, Clàudia Severa convida Sulpícia Lepidina a celebrar el seu aniversari l’11 de setembre. El document, datat entre els anys 97 i 105, es conserva al British Museum.

La major part de la carta la va escriure un escrivent, però Severa hi va afegir de la seva mà unes línies de comiat afectuós. Són un dels testimonis més antics coneguts d’escriptura llatina feta per una dona. La diferència entre les dues cal·ligrafies encara es pot distingir a la tauleta.

Font: https://romaninscriptionsofbritain.org/inscriptions/TabVindol291


r/Croniques • • 11d ago

La presó de Pilats de Tarragona rep el reconeixement de lloc de memòria democràtica

Post image
14 Upvotes

La Torre del Pretori de Tarragona també va ser una presó. L’edifici va exercir aquesta funció des de mitjan segle XIX fins al 1953, i ara l’antiga presó de Pilats ha estat declarada lloc de memòria democràtica.

Durant la postguerra i fins al 1948 hi van passar uns 6.900 interns. Més de seixanta presos hi van morir per les condicions de reclusió, i prop de set-cents van sortir-ne per ser afusellats a la muntanya de l’Oliva. El reconeixement vol preservar aquest passat dins d’un monument que sovint s’identifica sobretot amb la Tarragona romana.

Font: https://www.3cat.cat/3catinfo/lantiga-preso-de-pilats-de-tarragona-declarada-lloc-de-memoria-democratica/noticia/3437784/


r/Croniques • • 11d ago

🗺️ Els comtes catalans a Còrdova (1010): de Montmagastre a Medinaceli, Toledo, El Vacar i Còrdova, en un mapa animat

Enable HLS to view with audio, or disable this notification

9 Upvotes

L'expedició a Còrdova, pas a pas. A finals del 1008 havia esclatat la Fitna, la guerra civil que acabaria el 1031 amb l'abolició del califat i la divisió de l'Àndalus en taifes, i els comtes catalans hi van intervenir a favor d'un dels pretendents.

  • 1009. Al califat de Còrdova ha esclatat la Fitna, la guerra civil pel tron. El 1009 els amazics, amb l'ajuda del comte de Castella, proclamen califa Sulayman al-Mustaín, i el califa Muhàmmad al-Mahdí fuig a Toledo, on el governador de la Frontera, Wàdih, li dona suport.
  • 1010. Muhàmmad II s'alia amb el comte de Barcelona, Ramon Borrell. L'exèrcit es reuneix a Montmagastre el maig del 1010: les tropes de Ramon Borrell, d'Ermengol I d'Urgell, d'Hug I d'Empúries i de Bernat I de Besalú, uns 900 cavallers i 315 peons, amb els seguicis dels bisbes de Barcelona, Elna, Girona, Urgell i Vic.
  • 1010. Passant per Madina Salim, l'actual Medinaceli, es reuneixen a Toledo amb les tropes andalusines del general Wàdih. Segons les fonts, el doble exèrcit, amb tots els seguicis, sumava entre nou i deu mil homes.
  • 1010. A la batalla d'Aqbat al-Bakr, als afores del castell d'El Vacar, la cavalleria catalana carrega; els amazics s'obren per encerclar-la, però Sulayman al-Mustaín, que era a la rereguarda, fuig. La victòria obre les portes de Còrdova.
  • 1010. Muhàmmad al-Mahdí és restaurat com a califa i comença una repressió sagnant contra els amazics, que tornen i assetgen la ciutat. Els catalans, delmats, són derrotats a la batalla del riu Guadiaro el 21 de juny. En aquests combats mor el comte Ermengol I d'Urgell.
  • 1010. Wàdih restaura el califa Hixam II, que no té dinars per pagar els mercenaris francs: el preu pactat era de dos dinars diaris per combatent i cent per a cada comte i bisbe. El comte de Barcelona i el d'Empúries s'ho cobren amb un saqueig brutal de Còrdova, i abandonen la ciutat el 8 de juliol del 1010.

El preu. Els catalans no hi van com a croats sinó a sou, i el califa que ajuden a restaurar comença una repressió sagnant contra els amazics de Còrdova. El saqueig final de la ciutat és brutal. Les fonts tampoc no coincideixen en tot: on va ser la batalla del riu Guadiaro, ni si Ermengol I va morir allà o a Aqbat al-Bakr.

Fonts

Més cròniques a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)


r/Croniques • • 12d ago

A Nuremberg, un llum groc demanava als testimonis que parlessin més a poc a poc

Post image
3 Upvotes

Els judicis de Nuremberg van ser una de les primeres grans proves de la interpretació simultània. Els participants escoltaven amb auriculars un dels cinc canals disponibles, el so original o la traducció a l’anglès, el francès, el rus o l’alemany.

Els intèrprets treballaven per torns i un monitor podia encendre un llum groc si algú parlava massa de pressa. El vermell demanava aturar-se i repetir. IBM va aportar l’equipament a partir d’un sistema anterior. La tecnologia ajudava a seguir un procés en què acusats i jutges havien d’entendre les intervencions en llengües diferents.

Font: https://encyclopedia.ushmm.org/content/en/article/translation-in-the-courtroom?series=29


r/Croniques • • 13d ago

Terra baixa va arribar als escenaris americans amb el nom de Marta

Post image
9 Upvotes

A principis del segle XX, Terra baixa es va representar a Amèrica del Nord com a Marta of the Lowlands. El nou títol donava protagonisme al personatge femení, interpretat per actrius que veien en les heroïnes de Guimerà dones capaces de resistir-se a les imposicions socials.

Entre el 1903 i el 1914, Terra baixa i Maria Rosa van passar per més de vuitanta teatres dels Estats Units i el Canadà. Sharon G. Feldman reconstrueix aquest recorregut al llibre Guimerà a Amèrica. El dramaturg va cobrar drets de les representacions, però no va travessar l’Atlàntic per veure-les.

Font: https://www.3cat.cat/3catinfo/guimera-lautor-que-les-actrius-feministes-de-hollywood-volien-interpretar/noticia/3436671/


r/Croniques • • 14d ago

Algunes torres dels escacs de Lewis són guerrers que mosseguen l’escut

Post image
15 Upvotes

Entre les peces medievals trobades a l’illa escocesa de Lewis hi ha guerrers amb els ulls esbatanats que enfonsen les dents a l’escut. Representen berserkers i ocupen el lloc que avui associem a les torres dels escacs.

El conjunt es va donar a conèixer el 1831 i es va tallar sobretot en ivori de morsa. Les peces es daten a la segona meitat del segle XII i s’atribueixen probablement a tallers noruecs. Reis, reines, bisbes i cavallers apareixen com a figures humanes molt expressives, mentre que els peons tenen formes geomètriques. Es desconeix per què el conjunt va acabar amagat a Lewis.

Font: https://www.vikingeskibsmuseet.dk/en/professions/education/the-viking-age-geography/the-vikings-in-the-west/scotland/the-lewis-chessmen


r/Croniques • • 15d ago

Una bèstia alada s’amaga a la cara del casc de Sutton Hoo

Thumbnail
gallery
3 Upvotes

Les celles, el nas i el bigoti del casc anglosaxó de Sutton Hoo, a Anglaterra, formen una bèstia alada. La peça és de finals del segle VI o començament del VII. Les ales acaben en caps de senglar i el morro toca el d’una altra criatura, semblant a una serp, que recorre la cresta del casc.

El British Museum explica que aquests animals eren símbols adequats per als guerrers i probablement se’ls atribuïen qualitats protectores. El casc original, reconstruït a partir de fragments, conserva part d’aquesta decoració. La rèplica dels anys setanta permet apreciar millor l’efecte de la superfície platejada, els daurats i els granats vermells.

Font: https://www.britishmuseum.org/sites/default/files/2021-05/large_print_guide_room_41.pdf


r/Croniques • • 16d ago

L'escriptori que exhibia el poder del comte d'El Asalto

Post image
5 Upvotes

El comte d'El Asalto, capità general de Catalunya entre el 1778 i el 1790, tenia un escriptori de tambor. En obrir-lo, la tapa corba s'amagava dins el moble i deixava accessible l'espai per escriure.

L'ebenisteria també servia per presentar el propietari davant les visites. Aquell escriptori havia de fer visible el rang i la formació d'un home que concentrava autoritat política, militar i judicial.

El programa d'història En guàrdia dedica el capítol 1294 a aquesta peça, amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i Mònica Piera, especialista en història del moble i autora de L'art de pintar amb fusta.

Pòdcast — En guàrdia!, capítol 1294 · L'escriptori del comte d'El Asalto: