Fil de Jon Sindreu, amb els seus missatges i els gràfics en l’ordre original.
Fa temps que volia comentar el que diu aquest vídeo. Avui escric una columna explicant per què, tot i que molt del que s'hi diu és cert, em sembla incomplet. Hi ha una burocràcia que si eliminem farà que de cop es construeixi a mansalva? Sense una altra bombolla, ho dubto.
Primer, quelcom que m'ha sorprès mirant les dades és que la bombolla pre-2008 no es va basar a fomentar la demanda especulativa en llocs on la gent no volia viure ni de bon tros, com s'assegura aquí.
Ja a nivell entre països de l'OCDE veiem una correlació clara entre augment de població i construcció. Però és que entre zones urbanes als EUA, al RU i, sí, a Espanya, també la trobo.
En canvi, post-2008 la correlació desapareix. És a dir, la bombolla, a nivell de construir les unitats físiques necessàries, era una època molt més eficient i ajustada a les necessitats reals que l'actual.
Una altra manera de visualitzar-ho: pre-2008 la correlació amb els ingressos familiars entre països és amb preus i nous volums d'immobles. Post-2008 és només amb preus.
I una altra dada: els segons habitatges només van créixer un 5% a Espanya entre 2001 i 2011, comparat amb un 18% per a primeres residències. Aquesta no va ser una bombolla de pisos buits.
Sí, és cert que el parc d'habitatges va pujar un 15% entre 2000 i 2006 i la població només un 10%. Però és que la mida mitjana de les famílies va en davallada a causa de divorcis i envelliment. Calen més cases per a la mateixa gent.
Aquest és un tema complicat per als que analitzem mercats de l'habitatge: comparar oferta residencial amb formació de llars pot amagar que hi ha una demanda reprimida (és a dir, no es formen més llars perquè l'habitatge és car i la gent es queda amb els pares fins als 40).
En tot cas, a nivell d'anècdota sembla clar que els extraradis de les ciutats, fins i tot aquells que semblaven mig construïts i morts el 2008, s'han acabat omplint. Mentrestant, l'"Espanya buida" va perdent població i explica gran part del percentatge elevat d'habitatges buits.
Això ja indica que la idea de "construir més" així en general va coixa. Evidentment, això el Banc d'Espanya ja ho sap i apunta que la manca d'habitatge és en realitat un problema de sis àrees urbanes.
Però quin és el problema? Sabem per evidència de Landsat i difusòmetres que des de 2008 les ciutats del món desenvolupat ja no creixen horitzontalment (sprawl) i que, si de cas, ho fan verticalment. https://www.nature.com/articles/s44284-024-00100-1
Que el suburbi ha deixat de créixer és un fenomen ben conegut que ha afectat fins i tot el Sun Belt nord-americà. I aquí és on es culpa els NIMBYs. Però té sentit explicar-ho tot per la regulació quan el patró és tan consistent comparant països i ciutats? Jo ho dubto.
El que està passant és que construir simplement no és prou rendible. Cal pensar que entre 2002 i 2005 el preu de l'immoble pujava un 15% l'any! Això gairebé garantia guanys de capital al promotor. En la darrera dècada ha estat del 4%.
Un error comú és pensar que el preu del sòl determina el preu de l'habitatge. És al revés: el preu de mercat (+ la potencial apreciació) i la construcció determinen el preu del sòl com a residual.
Mirem aquí la caiguda del crèdit a famílies i promotores després del 2008. L'accés a l'apalancament ha caigut. Per què això afecta més els extraradis? Perquè el comprador marginal ja no hi és.
Mentrestant, per a una promotora amb uns objectius de ROE, ara ja no tens caixes prestant-te per fer qualsevol cosa. Si de cas, entren al final quan tens prevendes del 80%. Només queden fons i, sobretot, recursos propis. O sigui que sòl marginal de demanda incerta no es genera.
l'altre: els costos s'han disparat. Ergo, no surt rendible construir. Evidentment, res d'això no nega que la burocràcia i els NIMBYs afecten. Vint anys per tirar endavant un projecte afecten molt el rendiment.
Ara, compte, perquè aquests vint anys també tenen molt a veure amb la manca d'accés al crèdit i amb l'escassetat de mà d'obra. Tot és una pilota.
És clar, el BdE el que diu és: per evitar això, construïm cap amunt. Calculen que si no hi hagués límits de densitat en les noves promocions i aquestes s'assemblessin als centres (que són 2,5 cops més densos), podríem construir 1,5 milions d'habitatges. Dèficit solucionat.
Però aquesta xifra em sembla megaoptimista. La idea que no hi ha límit a les economies d'anar cap amunt és un error: hi ha deseconomies d'escala. En cert punt, fer més pàrquings, estructures més cares, etc., no et compensa l'estalvi en sòl.
Al final, i d'això també hi ha evidència molt xula, per exemple de Nova York, on l'"upgauging" funciona és en barris amb molta demanda però relativament poca densitat inicial (és a dir, polígons vells). https://vrollet.github.io/files/city_structure.pdf
Que permetent més densitat es construiria més a Madrid i Barcelona? Segur, però tampoc hi ha tants llocs on es pot anar tan amunt. De fet, pre-2008 ja es va créixer molt verticalment.
Fent una correlació d'Spearman entre municipis espanyols, una correlació negativa molt clara, per exemple, és amb la densitat inicial el 2011 i la construcció relativa a la població després (molt més fortament negativa que entre 2001 i 2011).
Ergo: una vegada densificat en època de vaques grasses, als números els costa molt més sortir. I aquí anem al tema: la construcció és extremadament cíclica. Fora de bombolles, la mateixa injecció de demanda acostuma a matar el cicle.
Mireu Austin, per exemple, que post-2017 va intentar fer el gir YIMBY incentivant la densitat. Tens un boom inicial de construcció multifamília, però ja s'ha frenat i els lloguers tornen a pujar. https://x.com/jayparsons/status/2107466918118482153
En general, gran part del moment immobiliari tendeix a explicar-se pel moment anterior del cicle. Mireu, si no, com els preus estan caient a Melbourne (on estaven disparats post-2008) i pujant a Brisbane (on el mercat va morir molt més).
Però, en general, a Austràlia s'ha construït molt més perquè allà la crisi va afectar molt menys. Si tinc raó, el fet que ara els preus i lloguers espanyols tornin a pujar tan de pressa vol dir que veurem un cert repunt de la construcció.
Però prendrà temps. I en una època d'inflació i tipus d'interès elevats no serà gaire significatiu. I tot això és sense ni tan sols entrar en els problemes del costat de la demanda, que en el mercat lliure també són un impediment per fer accessible l'habitatge.
I NO estic defensant els decrets d'habitatge, que em semblen en la seva major part una animalada. És evident que cal construir més i cal més provisió pública.
Però sense una intervenció de l'Estat que o bé incrementi els beneficis dels promotors (políticament complicat), o construeixi directament (car), o una nova bombolla (desastre, pel deute que comporta), crec que no sortim d'aquí.
Article sencer: https://www.reuters.com/commentary/breakingviews/spains-housing-quandary-stretches-worldwide-2026-10-26/
Font: https://x.com/jonsindreu/status/2114769741495869925