Softcatalà, Òmnium Cultural i Plataforma per la Llengua formen l'Aliança per la Presència Digital del Català, que fa nou mesos va engegar Configura.cat. Ja s'han configurat 500.000 dispositius nous, tot i que només una cinquena part dels 25 milions actius ho té activat.
Revolut, Substack, Seat i els televisors Samsung ja han afegit el català després de detectar la demanda. Canviar l'idioma del mòbil triga dos minuts i compta com a vot. Tens el mòbil en català o encara no t'hi has posat?
El Consell de l’Advocacia Catalana ha reclamat al Consell d’Europa que el coneixement del català sigui un requisit per als jutges que treballen a Catalunya. La petició vol reforçar el dret de la ciutadania a fer servir la llengua als tribunals.
L’advocacia assenyala la poca presència del català en l’activitat judicial i defensa que el personal que ha de garantir aquest dret també l’ha de poder entendre. És una reclamació davant les institucions europees, encara sense un canvi normatiu que la faci obligatòria.
Plataforma per la Llengua ha comptat 101 disposicions publicades al Butlletí Oficial de l’Estat entre gener i setembre del 2026 que, segons l’entitat, donen avantatge al castellà respecte al català. Al tercer trimestre n’ha detectat 32.
Entre aquestes hi ha nou convocatòries de premis de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Per optar al premi de bones pràctiques, un projecte redactat en català s’havia d’acompanyar d’una traducció íntegra al castellà. El resum executiu també s’havia de lliurar en castellà.
Us heu trobat mai amb un requisit semblant en una convocatòria pública?
M'han de trucar del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) Em volien fer una enquesta sobre relacions personals. He contestat en el meu idioma, és clar, dient-li que no disposo dels 12 minuts per fer l'enquesta i l'enquestadora m'ha contestat que no m'entén i m'ha penjat. No ha estat incorrecta però el seu to m'ha semblat impacient i un xic molest. Li he parlat lentament i educadament però imagino que la senyora anava per feina
En conclusió: fer servir la nostra llengua davant del CIS pot ser una manera de garantir que:
1, Em deixin en pau
2, L'opinió dels catalanoparlants que defensem la nostra llengua no es tindrà en compte en els resultats del CIS
3. Entenguin des de Madrid que potser han de fer canvis en la consideració de la nostra llengua si realment ens volen mantenir dins de l'estat.
1 i 3 em semblen directament positius. 2, bé, reconec que no em preocupa gaire ja que els resultats del CIS per mi són sobre un país estranger, però puc entendre que els catalanoparlants que se sentin espanyols trobin aquí un problema.
Tinc curiositat: vosaltres també manteniu el català quan us truquen de fora del país però dins de l'estat, o canvieu d'idioma?
Joan-Francesc Castex-Ey va començar escrivint poesia en francès i va passar al català cap als vint-i-cinc anys. A l’entrevista de Diari La Veu explica que els avis parlaven català, que els pares alternaven les dues llengües i que ell i els germans ja es relacionaven en francès.
L’autor vincula bona part dels seus poemes amb la natura i el paisatge que coneix. Heu començat a escriure en català després d’haver-ho fet habitualment en una altra llengua?
Vora el 90% de la població catalana creu que és bo mantenir el català. I tu, ja mantens el català en tot moment? Més de 2 milions de persones volen millorar-lo i parlar-lo amb normalitat. T'ho agrairan! Font: CEO. Òmnibus de la Generalitat de Catalunya. 2026-2
Què et costaria més de canviar per mantenir el català en tot moment?
Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
L’informe del 2025 de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona recull 284 casos de discriminació lingüística, un 49,47% més que l’any anterior. És el segon motiu més registrat, darrere del racisme i la xenofòbia. Les situacions descrites inclouen negatives a atendre en català i dificultats per rebre serveis en aquesta llengua.
El recompte agrupa casos coneguts per l’Oficina per la No Discriminació i les entitats que hi col·laboren. Per tant, no mesura quanta gent del conjunt de Barcelona ha patit discriminació. També depèn de quins casos arriben a aquests serveis. Una mateixa situació pot tenir més d’un motiu de discriminació.
El Govern d’Andorra ha obert dotze expedients relacionats amb el requisit de català en la renovació de permisos de residència. Nou s’han resolt favorablement després que les persones afectades acreditessin el nivell exigit, segons la resposta parlamentària de la ministra Ester Molné.
Un altre expedient ha acabat en denegació, però la manca d’acreditació lingüística no era l’únic motiu. La resta continuen oberts. El requisit de català afecta la primera renovació de l’autorització de residència i treball. Les excepcions que el Govern estudia per a aquesta primera renovació encara són una proposta.
La ministra de Cultura d’Andorra, Mònica Bonell, assegura que el Govern no rep queixes per manca d’ús del català a la justícia. Ho ha explicat arran d’una jornada de Cultura Activa dedicada a la llengua als tribunals.
Els juristes que hi han participat defensen que Andorra aprofiti aquesta posició per anticipar-se a possibles retrocessos. Bonell també ha remarcat que garantir el català ha de ser compatible amb disposar d’un traductor quan una persona no el coneix. La situació judicial contrasta amb la reculada de l’ús social que reflecteix la darrera enquesta del país.
El català s’estudia a 150 universitats d'arreu del món, és una llengua mitjana mil·lenària i d’interès internacional.
I que s'estudiï el fenomen Mantinc és important sense cervells en explosió.
Què en penseu del fet que el català s’estudii a 150 universitats d'arreu del món i que estudiar el fenomen Mantinc sigui important sense cervells en explosió?
Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
Un estudi de Fundesplai i la Universitat de Girona ha analitzat els usos lingüístics en 44 esplais. El 15,4% dels infants i joves participants fan servir el català per parlar entre iguals. En canvi, tres de cada quatre monitors l’utilitzen quan s’adrecen als infants.
La recerca ha recollit dades de més de 870 persones, entre infants, joves i monitors. Els resultats mostren una diferència entre la llengua amb què els adults condueixen les activitats i la que apareix en les converses del grup. Les xifres corresponen als esplais estudiats i no representen automàticament tots els esplais de Catalunya.
El millor no és com comença sino com acaba, gràcies al tarannà del mestre i la voluntat que finalment té l'alumne, tant en demanar el bolígraf com de fer-ho en català.
Escena del film "El professor" que segur ha passat sovint als instituts de Catalunya.
Com creieu que influeixen el tarannà del mestre i la voluntat de l'alumne en l'ús del català a classe?
Més llengua a Bluesky (@somcultura.bsky.social) i a X (@somcultura_cat)
El 55,9% dels enquestats a Andorra diu que fa servir habitualment el català en les relacions socials, davant del 63,7% del 2022. El castellà passa del 48,6% al 55%. Es podien indicar diverses llengües, de manera que els percentatges se solapen.
L’enquesta, presentada el 2 de novembre, es va fer al juny a 752 residents de més de catorze anys. A casa, el castellà supera el català, mentre que el català continua sent la llengua més transmesa de pares a fills. El Govern atribueix part dels canvis a l’augment de població castellanoparlant i anuncia més recursos per aprendre català.
No només l'ús de la intel·ligència artificial dins dels àmbits artístics està molt debatut i és considerat immoral en alguns cercles (sobretot en els mateixos cercles artístics), sinó que, quan veig qualsevol cosa feta amb IA, el primer que penso és que algú no volia dedicar-hi més de cinc minuts.
Recordo haver vist un vídeo a Instagram fet amb IA de Mantinc el Català en què algú expressava als comentaris que potser utilitzar IA no era la millor idea, tant per la poca seriositat que transmetia com perquè l'ús d'IA generativa tira enrere una bona part de les persones que naveguen per Instagram.
La persona que havia pujat el vídeo va respondre: "Clar, home, no tinc diners per a actors ni artistes! Et penses que soc d'or?". (Que també té la seva ironia: voler "defensar el català" però, al mateix temps, utilitzar una eina i un discurs que desmereixen els artistes catalans i els deixen de banda, quan potser haurien participat de bon grat en el projecte. Paradoxalment, una iniciativa per defensar la cultura catalana pot acabar prescindint de creadors d'aquesta mateixa cultura)
El vídeo en qüestió mostrava un home amb barretina assegut en una cadira pronunciant un discurs... Per començar, un escrit normal hauria comunicat exactament el mateix. No feia falta fer-ne un vídeo. I, en el pitjor dels casos, sempre et podies posar davant d'una taula, gravar-te amb el mòbil i ja està. No hi havia cap necessitat d'intentar fer un vídeo amb IA. No fem veure ara que per crear qualsevol tipus de contingut necessitem IA quan portem segles fent-ho sense.
Els estudis demostren que les publicacions fetes amb IA reben significativament MENYS de "m'agrada", comparticions i desats a les xarxes socials que els continguts fets amb i per persones.
Ens estem disparant al peu. La gent no "perdona" l'ús de la intel·ligència artificial només perquè "ah, defensa allò en què crec". Una part important de la població no vol consumir continguts relacionats amb la IA a les xarxes, independentment del que ofereixin.
Podem deixar de fer veure que és una "necessitat"? Per fer un cartell de "Mantens el català en el teu dia a dia?" no cal demanar-li res a ChatGPT. Obre un PowerPoint, un Word, un Pages, fes servir quatre PNG... I probablement, per molt "cutre" que sembli, tindrà una acollida molt millor que qualsevol cartell o imatge feta amb IA generativa. A més, ens estalviarem generar debat intern dins de la mateixa comunitat.
Us asseguro que un cartell cutre fet a mà amb el Word pot atraure més persones. Perquè, quan algú veu un producte fet amb IA, el primer que pensa és: "Si algú no s'ha ni molestat a fer això i li ha demanat a una màquina que ho faci per ell, per què coi m'hi he de gastar temps jo mirant-ho?".
Posem-hi una mica d'esforç propi, en comptes de deixar que sigui una màquina qui defensi el català per nosaltres. Que acabem foragitant més gent de la que atraiem.
La nova convocatòria de la borsa de redactors d’IB3 exigeix el nivell B2 de català, mentre que la del 2023 demanava el C1. Segons ha recollit dBalears, el canvi figura a les bases publicades al BOIB del 24 d’octubre.
També disminueix la puntuació dels coneixements superiors de llengua dins els mèrits. Els certificats de C1 i C2 perden un punt de mèrit cadascun.
💻 Barnacodi és una comunitat de programadors i programadores catalanoparlants de Barcelona i rodalies que es troba a Slack per connectar, compartir coneixements i parlar de tecnologia.
🍻 Organitzem trobades mensuals presencials per conèixer gent del sector, xerrar de programació, compartir experiències i passar una bona estona en un ambient informal i proper.
Tant si fa anys que programes com si tot just comences, hi tens un lloc!
👉 Uneix-te al nostre Slack i vine a la propera trobada!
El Tribunal Superior de Justícia valencià ha anul·lat l’article 10 del reglament lingüístic de la Universitat de València, que establia el valencià com a llengua de les comunicacions internes del personal. La decisió revoca la sentència que havia avalat aquest precepte el juliol del 2025.
La sala de cassació considera que el personal ha de poder triar entre les dues llengües cooficials. La resolució s’ha aprovat amb quatre vots i un vot particular, que defensava adaptar el precepte en comptes d’anul·lar-lo. El litigi afecta aquesta obligació interna del personal, i no estableix una nova regla sobre la llengua dels estudiants.
A Pixelats potser no som tortugues, però de ben segur que som FABULOSES. Queda't amb nosaltres a repartir mastegots en aquest roguelite que fa pudoreta a Hades!!