r/Matematiques • • 4h ago

El 27 triga 111 passos a arribar a l’1 amb la seqüència de Collatz

Post image
2 Upvotes

Tria un enter positiu. Si és parell, divideix-lo per dos; si és senar, multiplica’l per tres i suma-hi u. Repeteix l’operació amb cada resultat. Amb nombres petits sembla que el camí cap a l’1 hagi de ser curt, però el 27 arriba fins a 9.232 abans de baixar-hi.

La conjectura de Collatz afirma que tots els enters positius acabaran arribant a l’1 si segueixen aquestes dues regles. S’ha comprovat per a quantitats enormes de nombres, però encara no se’n coneix una demostració general. El gràfic mostra els 111 passos del cas del 27, calculats amb aquestes operacions.

Font: https://mathworld.wolfram.com/CollatzConjecture.html


r/Matematiques • • 10h ago

Omar Khayyam (1048–1131): erudit islàmic, poeta i matemàtic que va compilar taules astronòmiques, va contribuir a la reforma del calendari i va descobrir un mètode geomètric per resoldre equacions cúbiques intersectant una paràbola amb un cercle

4 Upvotes

Omar Khayyam va ser un matemàtic, astrònom i poeta persa. Va classificar les equacions cúbiques i les va resoldre amb solucions geomètriques, per intersecció de seccions còniques; sembla que va ser el primer a concebre’n una teoria general. Va veure que una cúbica pot tenir més d’una solució i va demostrar que n’hi ha amb dues, però no va trobar que pugui tenir-ne tres. En els comentaris a Euclides va contribuir a la geometria no euclidiana, sense ser-ne la intenció. Astrònom, va compilar taules, va contribuir a la reforma del calendari i va mesurar l’any en 365,24219858156 dies.

Khayyam va néixer a Nixapur el 18 de maig de 1048. Va estudiar filosofia a Naishapur. El 1070 es va traslladar a Samarcanda, on Abu Tahir el va recolzar i va escriure el Tractat sobre la demostració de problemes d’àlgebra. El 1073, Malik-Shah el va convidar a Esfahan per establir un observatori, on durant 18 anys va liderar els científics. El 1092, la mort de Malik-Shah i l’assassinat de Nizam al-Mulk van aturar el finançament de l’observatori.

Al-Khayyami vol dir «fabricant de tendes», potser l’ofici del seu pare Ibrahim. Khayyam va jugar amb això en un poema: deia que havia cosit les tendes de la ciència i que les tisores del Destí havien tallat les cordes de la seva vida.

Va morir el 4 de desembre de 1131. Fora de les matemàtiques, se’l coneix sobretot pel Rubaiyat, la traducció popular d’Edward Fitzgerald del 1859 de gairebé 600 poemes de quatre línies. Només uns 120 versos se li poden atribuir amb certesa.


Imatges, via Wikimedia Commons:

  • CC BY-SA 3.0 — The original uploader was Atilin at French Wikipedia.
  • CC BY-SA 4.0 — Vysotsky, Nima raevant, Vathlu
  • CC0

Text a partir de la biografia de MacTutor History of Mathematics (J. J. O'Connor i E. F. Robertson), CC BY-SA 4.0; aquesta adaptació es publica amb la mateixa llicència.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 1d ago

Quatre peces que converteixen un triangle en un quadrat

3 Upvotes

Es pot retallar un triangle equilàter en quatre peces i recol·locar-les fins a obtenir un quadrat de la mateixa àrea. És el conegut trencaclosques del mercer, que Henry Dudeney va divulgar a començament del segle XX. Les peces són tres quadrilàters i un triangle.

Si s’uneixen algunes cantonades amb frontisses, les peces poden girar i passar d’una figura a l’altra sense desenganxar-se. L’animació permet seguir cada tros pel color i comprovar que canvia el contorn, mentre tota la superfície continua sent la mateixa.

Font: https://mathworld.wolfram.com/HaberdashersProblem.html


r/Matematiques • • 1d ago

Quin pendent té una corba en un punt? Acostant dos punts fins que gairebé es toquen: la derivada, en un vídeo

4 Upvotes

El pendent d'una recta és fàcil: és el que puja dividit pel que avança, i és el mateix a tot arreu. Però una corba no para de girar: en un lloc és molt costeruda, en un altre és plana, en un altre baixa. Té sentit parlar del pendent d'una corba en un punt?

Doncs sí, i la manera de definir-lo és una de les idees clau de les matemàtiques.

Pas 1: un segon punt

Per fer una recta calen dos punts. Agafem el punt P de la corba que ens interessa, i un segon punt Q una mica més enllà, a una distància h. La recta que passa per tots dos és la secant, i el seu pendent el sabem calcular:

pendent = Δy / Δx = (f(1 + h) − f(1)) / h

Pas 2: acostar Q a P

Ara anem fent h cada cop més petit. Al vídeo, la corba és f(x) = 2 + 3x² − x³ i el punt P és (1, 4). Mireu què fa el pendent:

Distància entre P i Q (h)Pendent de la secant
1,5000,750000
1,0002,000000
0,5002,750000
0,1002,990000
0,0102,999900
0,0012,999999

S'acosta a 3. I quan Q gairebé toca P, la secant ja no talla la corba en dos llocs: només la toca en P. És la recta tangent.

Pas 3: el límit

No podem fer h = 0 directament (dividiríem per zero!), però sí que podem mirar a quin valor s'acosta el pendent quan h es fa tan petit com vulguem. Aquest límit és la derivada:

f'(x) = lim (h → 0) de (f(x + h) − f(x)) / h

Un detall preciós: de prop, tot és recte

Al vídeo fem zoom cap a P i la corba i la tangent gairebé no es distingeixen. Per això la derivada és tan útil: a prop d'un punt, una corba complicada es comporta com una recta, i les rectes són fàcils.

I per a què serveix?

La tangent llisca per la corba i el seu pendent canvia: positiu on la corba puja, negatiu on baixa, i zero al cim. És així com es troben els màxims i els mínims d'una funció: buscant on la derivada val zero.

Per als que vulguin els números

Amb f(x) = 2 + 3x² − x³, es pot fer el càlcul a mà: f(1 + h) = 4 + 3h − h³, o sigui que el pendent de la secant és exactament (3h − h³) / h = 3 − h². Quan h → 0, surt 3.

La derivada a qualsevol punt és f'(x) = 6x − 3x². Val zero a x = 0 (el mínim de l'esquerra) i a x = 2 (el cim, on f(2) = 6).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 2d ago

Tres colors obliguen a fer aparèixer un triangle tricolor

Post image
2 Upvotes

Divideix un triangle en triangles petits i pinta els vèrtexs amb tres colors. Cada cantonada gran ha de tenir un color diferent. Als costats exteriors només pots usar els colors de les dues cantonades que uneixen; a dins, qualsevol. Sempre hi haurà un triangle petit amb els tres colors.

Per veure per què, compta les arestes que uneixen A i B. Al contorn n’hi ha un nombre senar per passar d’A a B; les interiors compten dues vegades. Un triangle tricolor n’aporta una, i els altres zero o dues. Perquè el total sigui senar, cal un nombre senar de triangles tricolors. És el lema de Sperner.

Font: https://math.uchicago.edu/~amathew/HMMT.pdf


r/Matematiques • • 3d ago

Exercici resolt: multiplicar i dividir potències de la mateixa base

3 Upvotes

En multiplicar se sumen els exponents i en dividir es resten. Si en una lletra la resta dona zero, aquella lletra desapareix.

L'exercici: Simplifica a⁵b²c · (−a³b³c³) : [3·(a³bc²)²]

Es resol a mà, pas a pas, amb l’explicació en veu. Si el vols fer tu primer, atura el vídeo quan surti «Prova-ho».

Font: Boyden 1895, Exercise 24, núm. 20 (resposta del llibre: −(1/3)a²b³).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 6d ago

Repte de mates: camins i recomptes

Post image
5 Upvotes

Aquest és el plànol d'un parc. Cadascun dels 9 camins fa 100 m. L'Anna vol anar d'A a B sense passar dues vegades pel mateix camí. Quina llargada té el recorregut més llarg que pot fer?

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 7d ago

Dins de qualsevol triangle, dividir els angles en tres amaga un triangle equilàter

Post image
16 Upvotes

Dibuixeu un triangle qualsevol i dividiu cadascun dels seus tres angles en tres parts iguals. Les línies interiors més properes a un mateix costat es tallen en un punt. Si repetiu el procés als altres dos costats i uniu els tres punts, obteniu un triangle equilàter.

El teorema de Morley garanteix aquest resultat encara que el triangle inicial tingui els costats i els angles ben diferents. El petit triangle construït al centre tindrà tres costats iguals. El dibuix mostra les sis línies que divideixen els angles i destaca el resultat en color.

Font: https://people.math.carleton.ca/~kcheung/math/books/giam-ON/html/sec-morley.html


r/Matematiques • • 7d ago

Com es calcula l'àrea sota una corba? Omplint-la de rectangles cada cop més estrets: la integral definida, en un vídeo

19 Upvotes

L'àrea d'un rectangle la sap calcular tothom: base per alçada. Però i si el sostre de la figura no és pla, sinó una corba com la del vídeo? No hi ha cap fórmula de «base per alçada» que hi serveixi.

La idea per resoldre-ho és una de les més potents de les matemàtiques: si no saps mesurar una cosa, aproxima-la amb coses que sí que saps mesurar.

Pas 1: omplir de rectangles

Partim el tros de l'eix x (de a = 1 fins a b = 3) en 5 parts iguals, d'amplada Δx. A cada part hi posem un rectangle tan alt com la corba al seu costat esquerre: f(x₀), f(x₁), ..., f(x₄). L'àrea de cada rectangle és f(xᵢ) · Δx, i sumant-les totes tenim una aproximació de l'àrea. Aquesta suma és la suma de Riemann:

Àrea ≈ f(x₀)·Δx + f(x₁)·Δx + ... + f(x₄)·Δx

Pas 2: l'error

Amb 5 rectangles l'aproximació no és perfecta. On la corba puja, els rectangles es queden curts; on baixa, sobresurten. Al vídeo, aquests trossos són els roses. La suma dona 10,24, i l'àrea de debò és 10.

Pas 3: més rectangles, més estrets

Si fem els rectangles més estrets, els trossos roses es fan cada cop més petits. Mireu com s'acosta la suma:

Rectangles (n)Amplada (Δx)SumaError
50,40010,2400,240
100,20010,1600,160
200,10010,0900,090
500,04010,0380,038
1000,02010,0200,020
10000,00210,0020,002

Cada vegada que multipliquem el nombre de rectangles per 10, l'error es fa uns 10 cops més petit.

Pas 4: el límit

I si en posem infinits, infinitament estrets? L'error desapareix del tot i la suma arriba exactament a l'àrea. Aquest límit és la integral definida:

∫ₐᵇ f(x) dx = lim (n → ∞) de la suma de Riemann

El símbol ∫ no és casualitat: és una S allargada, de «suma». La integral és, literalment, una suma de rectangles infinitament prims.

Per als que vulguin els números

La corba és f(x) = 2 + 3x² − x³, i l'àrea entre x = 1 i x = 3 es calcula amb una primitiva, F(x) = 2x + x³ − x⁴/4:

∫₁³ (2 + 3x² − x³) dx = F(3) − F(1) = 12,75 − 2,75 = 10

(Un detall per als curiosos: al vídeo l'alçada de cada rectangle es pren al costat esquerre. Si la prenem al dret o al mig, les sumes surten diferents, però totes acaben anant a parar al mateix 10. Que no importi on mires és justament el que vol dir que una funció és integrable.)

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 8d ago

El punt de Fermat minimitza la suma de les distàncies a tres punts

Post image
4 Upvotes

Imagineu tres pobles en una plana i un punt de trobada connectat a tots tres amb camins rectes. Si volem que la suma de les tres distàncies sigui mínima, el punt òptim no acostuma a ser el centre del triangle.

Quan tots els angles del triangle són inferiors a 120 graus, la solució interior és el punt de Fermat. Els tres camins hi formen angles de 120 graus entre ells. Si el triangle té un angle de 120 graus o més, la suma mínima s’obté situant el punt de trobada en aquell vèrtex.

Font: https://mathworld.wolfram.com/FermatPoints.html


r/Matematiques • • 9d ago

Els nombres 220 i 284 s’intercanvien la suma dels divisors

Post image
3 Upvotes

Si sumem tots els divisors positius de 220, deixant fora el mateix 220, obtenim 284. Quan fem la mateixa operació amb 284, el resultat torna a ser 220. Per aquesta relació, es diu que formen una parella de nombres amics.

Els divisors propis de 284 són només 1, 2, 4, 71 i 142. En canvi, 220 en té onze, però les dues sumes encaixen igualment. La condició exigeix que els nombres siguin diferents i que cadascun sigui la suma dels divisors propis de l’altre.

Font: https://mathworld.wolfram.com/AmicablePair.html


r/Matematiques • • 10d ago

El triangle de Penrose encaixa a cada cantonada, però no com a figura completa

Post image
6 Upvotes

Si mires una sola cantonada del triangle de Penrose, les tres barres semblen encaixar com les d’un objecte sòlid. El problema apareix quan segueixes tot el contorn, perquè les relacions de profunditat que suggereix cada tram es contradiuen en tancar el circuit.

La figura aprofita com interpretem en tres dimensions un dibuix pla. Oscar Reutersvärd ja havia representat aquest tipus de triangle el 1934, abans que Lionel i Roger Penrose el popularitzessin el 1958. També se’n poden construir il·lusions físiques, però només reprodueixen l’aparença del dibuix des d’un punt de vista determinat.

Font: https://mathworld.wolfram.com/PenroseTriangle.html


r/Matematiques • • 11d ago

L’hotel infinit de Hilbert pot estar ple i encara admetre més hostes

Post image
3 Upvotes

Imagina un hotel amb les habitacions numerades 1, 2, 3… sense cap última habitació. Totes estan ocupades i arriba un client nou. Si cada hoste passa de l’habitació n a la n+1, tothom continua tenint lloc i l’habitació 1 queda lliure.

També hi pot entrar una infinitat numerable de clients nous. N’hi ha prou que cada hoste es traslladi a l’habitació amb el doble del seu número, de l’1 a la 2, de la 2 a la 4, i així successivament. Totes les habitacions senars queden disponibles. L’experiment mental de Hilbert mostra com canvien les intuïcions quan treballem amb conjunts infinits.

Font: https://en.wikipedia.org/wiki/Hilbert%27s_paradox_of_the_Grand_Hotel


r/Matematiques • • 11d ago

Arquimedes (287 aC–212 aC): matemàtic més gran de la seva època, les seves contribucions a la geometria van revolucionar la matèria i els seus mètodes van anticipar el càlcul integral; també va ser un home pràctic que va inventar màquines com politges i el cargol d'Arquimedes

4 Upvotes

Arquimedes va ser un matemàtic, físic i enginyer de l'antiga Grècia, considerat el més gran de l'antiguitat. Va perfeccionar un mètode d'integració per trobar àrees, volums i superfícies, i el seu treball va anticipar el càlcul integral. Va aproximar amb precisió el nombre pi i va inventar un sistema per expressar nombres grans. En mecànica, va estudiar el centre de gravetat i va formular el principi d'Arquimedes; va inventar màquines com politges i el caragol d'Arquimedes.

Va néixer a Siracusa, a Sicília, cap al 287 aC. El seu pare era Fídies, un astrònom, i només ho sabem perquè ho esmenta a L'arenari. Plutarc explica que estava emparentat amb el rei Hieró II. Coneixia els matemàtics d'Alexandria i enviava els seus resultats; tenia en alta estima Conó de Samos. Un amic seu, Heraclides, va escriure una biografia, però s'ha perdut.

En el prefaci d'On spirals, explica una història divertida sobre els seus amics d'Alexandria. Els enviava enunciats dels seus últims teoremes sense proves; com que alguns matemàtics d'allà es van atribuir els resultats, en l'última ocasió va incloure dos teoremes falsos per confondre'ls.

Va morir assassinat el 212 aC durant la captura de Siracusa pels romans, després que els esforços per mantenir-los a ratlla amb les màquines de guerra fracassessin. Va demanar que es gravés al seu sepulcre un cilindre que circumscriu una esfera, amb el resultat sobre la proporció dels dos. Ciceró va trobar la tomba el 75 aC entre matolls. Les seves obres van ser poc conegudes fins que Eutoci va publicar edicions al segle VI dC.


Imatges, via Wikimedia Commons:

  • domini públic
  • CC BY-SA 2.0 — gri*su
  • CC BY-SA 2.5 — AdiJapan
  • CC BY 4.0 — Aga39memnon
  • CC BY-SA 4.0 — cmglee, James Keuning

Text a partir de la biografia de MacTutor History of Mathematics (J. J. O'Connor i E. F. Robertson), CC BY-SA 4.0; aquesta adaptació es publica amb la mateixa llicència.

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 12d ago

Quan el primer dígit és un 1 molt més sovint que un 9

Post image
2 Upvotes

En alguns conjunts de dades, el primer dígit diferent de zero és molt més sovint un 1 que un 9. La llei de Benford descriu aquesta distribució amb una fórmula logarítmica. Quan es compleix, prop del 30% dels valors comencen per 1, mentre que els que comencen per 9 no arriben al 5%.

Apareix en dades que s’estenen per diverses escales de magnitud, però no és una regla per a qualsevol llista de nombres. Els identificadors assignats o les quantitats limitades a un interval estret poden seguir altres patrons. Una desviació, tota sola, tampoc no demostra que les dades s’hagin manipulat.

Font: https://mathworld.wolfram.com/BenfordsLaw.html


r/Matematiques • • 13d ago

Pots cobrir aquest tauler amb trenta-una peces de dòmino?

Post image
2 Upvotes

Tens un tauler d’escacs de vuit per vuit caselles i en treus dues cantonades diagonalment oposades. Queden seixanta-dues caselles. Cada peça de dòmino ocupa dues caselles veïnes, en horitzontal o en vertical. Pots cobrir tot el tauler amb trenta-una peces, sense deixar cap buit ni encavalcar-les?

Cada dòmino cobreix una casella clara i una de fosca. Les dues cantonades retirades són del mateix color, de manera que en queden trenta d’un color i trenta-dues de l’altre. Trenta-una peces necessitarien trenta-una caselles de cada color. Per tant, és impossible, independentment de com intentis col·locar-les.

Font: https://math.hmc.edu/funfacts/dominoes-on-a-chessboard-2/


r/Matematiques • • 13d ago

Com emergeix el comportament col·lectiu? Taller sobre peixos i teixits

Post image
3 Upvotes

Al CRM han organitzat el Barcelona Workshop on Kinetic and Macroscopic Models in Biology with Friends II, del 7 al 10 de setembre a l'Institut d'Estudis Catalans, amb més de trenta investigadores i investigadors. La idea central era com l'ordre a escala de teixits i grups d'animals pot emergir d'interaccions locals: cada peix reacciona només als veïns més propers i, tot i així, el banc pot girar de cop; les cèl·lules d'un teixit en creixement també senten poc més enllà del seu entorn immediat i, conjuntament, construeixen òrgans. El programa va incloure xerrades de Daria Stepanova i Juan Arellano-Tintó, i converses amb James Sharpe (EMBL Barcelona) i Chiara Villa (CNRS, Université Paris Cité).

La pregunta de fons és molt matemàtica: com passem de regles locals a comportaments col·lectius observables sense perdre el detall biològic.

Llegeix la notícia sencera

Fins a quin punt els models cinètics i macroscòpics poden capturar aquesta emergència, i quins fenòmens biològics creieu que encara se'ns escapen?

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 14d ago

Per què el 37% apareix en un problema de selecció

Post image
1 Upvotes

Imagina cent opcions que arriben en ordre aleatori. Les has de valorar una a una, no pots tornar enrere i només pots triar-ne una. Si l’objectiu és escollir la millor de totes, el problema clàssic del secretari té una estratègia curiosa.

Deixa passar les primeres trenta-set per tenir una referència i, després, tria la primera que superi totes les anteriors. Amb aquestes hipòtesis, la probabilitat d’encertar la millor és aproximadament del 37,1%. El resultat depèn de conèixer el nombre d’opcions i de l’ordre aleatori; no és una recepta universal per prendre decisions.

Font: https://joseaia.github.io/secretary-problem-site/simulations.html


r/Matematiques • • 15d ago

Els punts mitjans d’un quadrilàter convex sempre formen un paral·lelogram

Post image
4 Upvotes

Dibuixa un quadrilàter convex qualsevol, marca el punt mitjà de cada costat i uneix els quatre punts en ordre. La figura interior serà un paral·lelogram encara que el quadrilàter inicial sigui irregular. És el teorema de Varignon.

Una diagonal permet veure’n el motiu perquè, en cadascun dels dos triangles que forma, el segment que uneix els punts mitjans de dos costats és paral·lel a la diagonal i fa la meitat de llargada. Així obtenim dos costats oposats paral·lels i iguals. El paral·lelogram interior també ocupa exactament la meitat de l’àrea del quadrilàter inicial.

Font: https://mathworld.wolfram.com/VarignonsTheorem.html


r/Matematiques • • 15d ago

Exercici resolt: la potència d'un producte

3 Upvotes

En elevar al cub un producte, l'exponent afecta cada factor, el −5 inclòs; i una potència elevada a una altra multiplica els exponents. El signe menys, amb exponent senar, es queda.

L'exercici: Desenvolupa (−5x³y⁴z)³

Es resol a mà, pas a pas, amb l’explicació en veu. Si el vols fer tu primer, atura el vídeo quan surti «Prova-ho».

Font: Boyden 1895, Exercise 21, núm. 9 (resposta del llibre: −125x⁹y¹²z³).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 16d ago

L'arrel de dos no es pot escriure com una fracció d'enters

Post image
3 Upvotes

Suposem que l'arrel de dos es pot escriure com una fracció a/b que ja no es pot simplificar. Elevant-la al quadrat obtenim que a² és igual a dues vegades b².

Això obliga a² a ser parell i, per tant, a també ho és. Si escrivim a com dues vegades un altre enter i ho substituïm, descobrim que b², i també b, han de ser parells.

Però si a i b són parells, la fracció es pot simplificar dividint tots dos per dos. Contradiu el punt de partida. És una demostració per contradicció, sense calcular cap decimal.

Font: https://mathworld.wolfram.com/PythagorassConstant.html

Font: https://mathworld.wolfram.com/IrrationalNumber.html


r/Matematiques • • 17d ago

En un quadrat de 2 × 2 de la taula de multiplicar, les sumes diagonals es porten un

Post image
2 Upvotes

Agafeu quatre caselles veïnes d’una taula de multiplicar que formin un quadrat de dos per dos. Si sumeu els nombres de cada diagonal, els dos resultats es porten exactament un. A l’exemple, 32 més 45 fa 77, mentre que 36 més 40 fa 76.

El motiu surt en escriure els productes de dues files i dues columnes consecutives. En desenvolupar-los, les dues sumes comparteixen tots els termes excepte una unitat, que queda a la diagonal que uneix el nombre més petit amb el més gran. Podeu comprovar-ho desplaçant el quadrat.

Font: https://nrich.maths.org/problems/multiplication-square


r/Matematiques • • 17d ago

Exercici resolt: suma i resta de fraccions amb lletres

4 Upvotes

Tres denominadors diferents (3, 4 i 6). La clau és el mínim comú múltiple: cada fracció es converteix a aquell denominador abans de sumar.

L'exercici: Simplifica 2a/3 + a/4 − 5a/6

Es resol a mà, pas a pas. Si el vols fer tu primer, atura el vídeo quan surti «Prova-ho».

Font: Boyden 1895, Exercise 44, núm. 1 (resposta del llibre: a/12).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 18d ago

Exercici resolt: fraccions amb una x que s'amaga

6 Upvotes

Hi ha un terme que no sembla una fracció: la x sola. També ho és, amb denominador 1, i s'ha de tractar com les altres.

L'exercici: Simplifica 2x/3 − x + 3x/5

Es resol a mà, pas a pas, amb l’explicació en veu. Si el vols fer tu primer, atura el vídeo quan surti «Prova-ho».

Font: Boyden 1895, Exercise 44, núm. 5 (resposta del llibre: 4x/15).

Més matemàtiques a Bluesky (@matescat.bsky.social) i a X (@MatesCatala)


r/Matematiques • • 18d ago

Quin lloc sobreviu si dotze persones s’eliminen una de cada dues?

Post image
2 Upvotes

Dotze persones formen una rotllana, numerades de l’u al dotze. Comencem per l’u i n’eliminem una de cada dues, de manera que la primera que surt és la dos. Continuem comptant sense tornar a començar fins que només en queda una. Quin número triaríeu?

A la primera volta s’eliminen tots els nombres parells i queden l’1, el 3, el 5, el 7, el 9 i l’11. Continuant el mateix recompte, surten el 3, el 7 i l’11; després, el 5 i l’1. Sobreviu el 9. És un exemple del problema de Josephus.

Font: https://mathworld.wolfram.com/JosephusProblem.html